Coses de la Providència i Història Natural (Cristina)

“COSES DE LA PROVIDÈNCIA”
Resum de l'argument: El narrador protagonista es va llevar tard i es preparà per anar a donar un tomb. Feia temps que tenia una vida despreocupada i feliç, i estava segur de si mateix i de tot el que conformava el seu món. Així doncs, res feia preveure el que l'hi havia de passar aquell dia. En tornar del Parc cap a a casa, es va adonar que no duia les claus. Va tocar el timbre. La sorpresa fou tal quan va veure que en comptes d'obrir-lo la criada, la Irene, ho va fer un home de mitjana edat, l'Ernest. No s'havia equivocat, els mobles, el número de la porta, era el seu pis. El sorprès, explicà a l'home que aquella era casa seva. Tanmateix, l'Ernest afirmà que feia sis anys que vivia allà. Donades les insistències del protagonista, l'home arribà a la conclusió que el jove havia ideat un truc per veure a la seva filla, la Clara. Però el narrador va negar conèixer a la noia i continuà insistint en la pertinença de la casa. Per demostrar-los-ho, els va assenyalar tots els objectes i cambres del pis i per últim, els va mostrar el calaix on tenia els rebuts de lloguer en nom seu. Contràriament al que esperava, els documents estaven signats per l'Ernest de la Ferreria. El protagonista estava abatut però seguia pensant que allò era el seu pis. Va ser la Clara, després d'explicar el presagi de la coneixença del seu amor que li havia fet un endeví aquell matí, qui va fer veure el cas a  l'Ernest  des d'un altre punt de vista. Aquest va explicar, que ja feia molts anys, una cosa semblant va passar-li. La seva vida era igual de despreocupada quan un dia es va veure empès per una força exterior. Així que es va veure portat cap una peixateria o demanà un gran barra de gel. Amb aquesta darrera el clatell, la força el va dirigir cap a una casa on no havia estat mai. Allà va oferir la comanda, però igual que el que li passà al protagonista, el pare de la noia el va acusar de voler festejar amb la seva filla. Es casà amb la dolors. El destí és qui ho organitza tot així doncs el protagonista no va tenir gaires més alternatives que casar-se amb la Clara, el matrimoni amb la qual, no li anà ni millor ni pitjor de com acostumen a anar les coses. Al final de la narració el protagonista es pregunta: “Què se'n devia fer, de la pobra Irene”?
Narrador: 1a persona
Temps i espai: Els fets transcorren sobretot a l'interior d'un pis, tot i que no tenip cap referència d'on es troba. L'acció dura des del matí, quan es lleva, fins a la tarda, després del dinar. El narrador fa servir el passat i el present.
Fet trasbalsador: El món segur i conegut del protagonista es veu transgredit quan dins de casa seva hi viu una familia que assegura fer més de sis anys que es troba allí. La realitat que tant creia governar resulta no ser tan clara.
Fet sorprenent final: La Providència guia la nostra vida així que el protagonista no veu cap més alternativa que casar-se amb la noia. L'humor es troba quan es pregunta per la criada.
“HISTÒRIA NATURAL”
Resum de la narració: El protagonista explica, que per descansar, se'n va anar a viure a una ciutat tropical. Allà va llogar-hi un pis modern, que no li faltava de res. Però ja al primer dia d'estar-s'hi van començar a sortir-hi insectes. L'andemà, no només hi havia insectes sinó que s'hi podien descobrir cuques, rèptils, rates, escorpins.... El narrador si sentia com un forester allà, però no es va donar per vençut i decidí lluitar contra aquells animalots. Però un dia es va trobar amb una tigressa dins la ciuna. Indignat, va anar a buscara a la portera, la qual li va explicar que era normal, ja que quan venen la pluges les femelles fan el niu en els pisos per tal de criar. La dona li va aconsellar fer veure que la ignorava, que no la tepitgés, li fés un jaç, li canviés l'aigua i que, quan estigués a punt de parir, se n'anés a un hotel una temporadeta.
Narrador: 1a persona

Temps i espai: El protagonista es troba en una ciutat tropical, però no savem a quina. L'acció transcorre durant durant uns pocs dies.
Fet trasbalsador i Fet sorprenent final: El protagonista, allotjat en un pis molt modern i còmode, es troba invadit per tota mena d'animals. Una d'aquestes bèsties és una tigressa que es troba a punt de donar a llum a la seva cuina. Per tal de no molestar-la, el protagonista es veu obligat a proporcionar-li tota mena d'atencions. Trangressió de la realitat lògica.