lunes, 9 de abril de 2012

"UNA CURIOSITAT AMERICANA" (Eloi)

"Una curiositat americana"

Resum de l'argument: El narrador rep la visita d'un home americà vestit elegantment. Aquest ve de ppart d'un amic del narrador per comunicar-li que ell i la seva família estan bé.

Conversen. L'americà pregunta al narrador on pot trobar bales mentre li allarga la seva pistola perquè la vegi. El narrador, accidentalment, dispara l'arma i fereix el visitant al ventre. Els dos homes intenten mantenir les aparences, com si el que acabés de passar fos una fotesa. Mantenen un diàleg flemàtic. El narrador prova de fer caminar el ferit, però aquest cau.

El narrador escriu una carta per informar la família del difunt, però s'adona que no el coneix de res i l'esparreca. Pensa en abandonar-lo al carrer, però fer-ho suposa massa esforç i complicació.

Opta per "endreçar-lo" dins un armari i se'n va de vacances vora un llac. Al cap d'uns dies torna i troba l'americà dins l'armari, amb el seu posat elegant i roba pulcra, tal com l'havia deixat. El despenja, comprovant que no pesa gens i que sembla de cartró (el compara amb un ninot de les falles valencianes). Finalment, decideix despullar-lo i situal-lo al rebedor de casa, vestit amb una tela índia, com si for una peça ornamental, una curiositat americana.


Temps i espai: no hi ha referències al temps: no sabem en quin any passen els fets; ni tal sols el nombre exacte de dies que el narrador està de vacances. Els espais (el pis i l'hostal vora al llac) tampoc estan descrits.

Personatges:
- Protagonista: intenta mantenir la serenor i no sorprendre's davant els fets amb els què es troba. No vol semblar impressionable davant del visitant. Pren decisions ridícules: per curar l'americà, li dóna una aspirina i bicarbonat; per intentar animar-lo, li explica acudits; escriu una carta a la família del difunt quan no el coneix de res...
-Americà: vesteix molt pulcrament. Igual que el protagonista, matné el tipus i no s'exclama ni es posa nerviós quan és ferit; sembla que estigui penedit quan ell és la víctima.

Situació inicial: el narrador rep la visita d'un desconegut que li porta notícies d'un seu amic d'Amèrica.
Fet trasbalsador: el narrador dispara accidentalment la pistola i fereix de mort el visitant. Reaccions flemàtiques, serenes. El visitant crida, en l'últim sospir, "Visca els panamericanis!".
Fet sorprenent final: el protagonista deicideix exhibir el cadàver, vestit amb una tela índia, al rebedor del seu pis.

El tema del relat podria ser la ridiculesa de certes persones quan, en una situació adversa, intenten no fer-se els sorpresos i actuar mantenint les aparences: no miren de solucionar el problema, sinó de no quedar malament. Acaben actuant de manera estúpida, com el protagonista. És un comportament irracional.

Vocabulari:
Panamericanisme: moviment polític, diplomàtic i social que pretén fomentar la cooperació entre tots els estats del continent americà. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Panamericanismo

No hay comentarios:

Publicar un comentario