Resum
de l’argument
El protagonista es descobreix una gràcia al
paladar, una senyal d’haver estat escollit per alguna divinitat per realitzar
grans empreses. Creu que la gràcia pot produir miracles, averanys o sumir la
matèria. Després de casar-se i haver tingut una filla, decideix comprar-li una
nina, ja que per Cap d’Any a la fàbrica d’estampats on ell treballava els
donaven un petit sobresou. Al veure que la nina valia poc més que la quantitat
del seu sobresou, va decidir entrar a la botiga i regatejar. En primer lloc el
dependent li remarcava la immutabilitat dels preus, però després de mostrar-li
la seva humilitat i la seva persistència, li va acabar venent una nina sense
pintar. Abans d’obrir la porta del seu pis va desembolicar la nina i al passar
la mà per la cara, la nina va acolorir-se, i no amb colors comercials, sinó com
una imatge de la vida. Al veure la nina, la seva dona va espantar-se perquè no
es podien permetre una joguina tant extraordinària com aquella. Després
d’aquest fet miraculós, decideix esdevenir industrial: fabricarà les nines més
ben pintades i creu que es farà ric amb quatre dies. Els primers dies el negoci
va funcionar perfectament, molts magatzems els feien comandes importants i va
decidir realitzar grans ambicions de la seva vida (una saleta amb un piano de cua,
una petita llibreria...). Però al final, va aparèixer una fàbrica de nines
forastera extremadament bones, igual de ben pintades que les seves i les seves comandes
es van parar. Finalment, el conseller li diu que ha de contractar el nombre
d’obrers que requereix la seva manufactura. El protagonista li diu que no pot
rebutjar les coses de l’esperit ni la seva gràcia per una conveniència
materialista, però el conseller li respon que abans l’Estat no l’hauria ajudat
perquè l’haguessin fet cremar per bruixot. El tema
que ens exposa aquest conte és la forma en la que les persones abusen de les
seves qualitats i que si algú ha estat premiat amb un do especial, només
l'utilitza per treure’n béns materials.
Temps
Temps en què es va escriure el conte (1938).
Espai
El pis on viu
la família del protagonista i la fàbrica on ell treballa.
Personatges
El protagonista: Té una gràcia al paladar
i decideix treure’n el màxim profit, però al final no li surt com ell esperava.
Va contra la societat materialista.
Conseller: Li diu que ha de donar feina a obrers, no dóna importància a les coses de l'esperit.
Venedor: Primer no volia vendre la nina
amb un preu rebaixat, però al final li ven sense pintar.
Situació inicial
El protagonista es troba una gràcia al paladar i creu
que és una senyal d’haver estat escollit per realitzar grans empreses.
Fet trasbalsador
Compra una nina sense pintar per la seva filla,
però abans d’entrar al pis i donar-li hi passa la mà per sobre i veu que la
cara de la nina queda acolorida amb millors colors que els comercials. Decideix
crear la seva pròpia fàbrica (La Divina Productora) per fer-se ric.
Fet sorprenent final
Sorgeix una fàbrica austríaca de nines ben pintades
com les seves i el conseller li ordena que ha de contractar obrers per la seva
indústria. Ell diu que no pot rebutjar les coses de l’esperit (la seva gràcia)
per una conveniència materialista, però el conseller li respon que abans
l’Estat l’hagués fet cremar per bruixot.
Vocabulari
Persignador: Persona que fa tres vegades el senyal de
la creu amb el dit polze de la mà dreta, l’una al front, l’altra a la boca i
l’altra al pit.
Gràcia: Ajut sobrenatural que, segons el cristianisme, Déu
concedeix a la persona per a l’exercici del bé i l’abast de la benaventurança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario