L'HOME I L'OFICI (Gemma Geli)

El protagonista d'aquest conte és un inventor que podria haver espirat a ser un inventor de grans coses, però es va limitar a fer objectes petits per la vida quotidiana. Aquest inventor tenia un neguit que li anava creixent i li treia la poca gana i son que tenia. Així que va anar al metge. Aquest li va dir que potser patia mal d'amor. Sortint del metge, topà amb una distingida senyoreta. La gent el va començar a culpar, ja que la senyoreta estava estirada a terra i li estava sortint sang. Ell per arreglar la situació va dir que es casaria amb ella. La mare de la distingida senyoreta i va estar d'acord de seguida i li va dir que es presentes a casa seu que havia de parlar amb el seu marit. Així va ser, l'inventor va anar a casa seva, i el va rebre el marit el qual li va preguntar si era ell que es volia casar amb la Sofia. L'inventor, tot i no saber que la noia es deia Sofia, li va dir que sí. Van anar a la sala de festeig i va començar l'entrevista. L'home li va preguntar de que treballava, ell li va explicar que feia d'inventor. El marit opinava que aquesta feina no tenia futur. La mare va buscar una solució i li va dir que podria treballar a la farmàcia de la família. L'inventor si va negar i va marxar de la casa. Els pares en veure que la Sofia plorava, el van anar a buscar i li van demanar perdó. A partir d'aquí l'inventor es presentà cada tarda a casa la noia. Tot i que només si presentava de forma física, ja que el seu esperit es quedava al taller treballant. La Sofia en veure que no podia mantenir una conversa amb el seu promès es va posar a plorar. El pare el va agafar i li va dir que això no podia continuar així, que vindria el clímax. I el clímax va arribar. Va sonar el telèfon i la serventa es va presentar a la sala amb l'aparell amb els ulls esbatanats. Va dir que el que havia trucat era l'esperit de l'inventor. Ell de seguida es va aixecar i es posar a l'auricular preguntant si ja havia trobat el que buscaven. L'inventor va marxar de la casa. La Sofia li va intentar impedir però el seu pare la va agafar pel braç i li va dir que el deixes, que moriria de mal d'amor. I es va desfer la boda. 

Fet d'armes

Aquesta història es presenta en una guerra. On el protagonista és un soldat que es troba separat de la resta de la seva gent, sense armes. Es va asseure a la vora d'un camí i va veure com un paracaigudista va prendre terra. Aquest se li va acostar i li va preguntar on era l'ajuntament. El paracaigudista tenia un accent estranger i anava vestit d'una forma estranya. Sota la capa portava una bicicleta plegable i una metralladora. El protagonista li diu que se li veu de seguida de que és un enemic, perquè l'uniforma que portava feia dos anys que l'havien canviat, el general l'havia canviat. El paracaigudista es va assentar al seu cantó i el protagonista li diu que el que haurien de fer és barallar-se. En canvi el paracaigudista li respon que no cal que no estan a dins del camp de batalla. Així que provaren d'entrar al camp de batalla, però no van poder, i van pujar en un petit turó. Des d'allà veien la guerra, i pensaren que si i entraven farien més nosa que servei. Van començar a donar a idees de que podien fer. Primer van dir d'anar a cops de puny, però van pensar que havien de respectar el progrés. Així que s'ho van jugar a la ratlleta. Qui perdia seria presoner de l'altre. El paracaigudista va perdre i el protagonista el va portar fins el seu general, aquest li va preguntar que volia com a recompensa, i li va dir que la bicicleta plegable.