El narrador d'aquest conte està escrit en primera persona i en temps passat; es
tracta del propi protagonista de la història. Aquest personage és
un home ric del qual no coneixem el nom.
És
tan vanidós que vol demostrar la seva fortuna fent-se una cosa molt
luxosa, i sobre tot amb un gran jardí que acrediti la seva riquesa.
Aquest serà l'escenari principal del conte.
Resulta
que en mig de la tranquil·litat de la vida del nostre home ric,
trobem un fet trasbalsador: el jardiner troba una mà esquerra al
jardí de la casa, que du també un anell d'or.
Els
preocupa no saber a qui pertany la mà, així que per no haver
d'avisar a la policia i causar un enrenou per la casa l'home ric fa
publicar al diari un avís que diu així: “Algú ha perdut una cosa
molt important en un jardí de casa bona”. Amb això, molts es
presenten a la casa i se'ns expliquen uns quants dels seus casos.
En
primer lloc, un home amb un gramòfon diu que hi ha perdut un vis de
vanadi molt important, que necessita per poder escoltar les cançons
de la seva difunta dona. Tot i que nega haver estat mai al jardí, el
troba ràpidament.
En
segon lloc, una noia jove i bonica confessa haver perdut l'honradesa
(és a dir, la virginitat) sota els lilàs amb Galsworthy, el majodom
de la casa, la nit de la festa major. Per tal d'arreglar aquest afer,
l'home ric preparar un ràpid “casament reparador” entre els dos
implicats.
Després
es presenta a cssa seva un lladre que havia perdut els papers al
jardí mentre hi robava. Fan un tracte segons el qual el lladre torna
el que va robar i recupera la seva cartera amb els documents a dins,
per tal de no ser enxampat. Finalment queden com amics.
Al
quart, però, se'l va trobar al llindar de l'entrada en lloc de
rebre'l a casa com als altres. Aquest havia perdut la memòria, i no
sabia exactament què el conduia a la casa. Era Marc Noblesa, un
lampista noble -tal com indica el seu cognom- que havia tingut un
accident segons el qual va caure del mur al prendre una poma de la
pomera del jardí, com feia de costum però sense cap mala intenció.
Al recrear l'escena que havia causat la seva pèrdua de memòria la
va recuperar, es va disculpar i se'n va anar.
El
desè visitant fou un quiromàntic que va desxifrar les línies de la
mà esquerra. Diu que pertany a un filòsof petitburgès que
probablement dugui gorra de plat i que les seves inicials són F. E.
segons l'anell que du la mà.
Així,
l'home ric va conèixer que es tractava d'en Feliu de l'Espatlleta, i
va decidir de visitar-lo i dur-li la mà. El filòsof, però, explica
que s'havia tallat la mà expressament, no per accident, en un
principi perquè es Evangelis diuen que “la mà dreta no ha de
saber mai el que fa l'esquerra”. Després la va deixar al jardí de
l'home ric com a lliçó.
La moralitat del conte es
troba en què la gent entrava al jardí per ser privat i opulent. Si
fos públic i no donés imatge de prohibició, no atrauria a la gent
humil del poble. Per tant, els mals de caps que ha patit l'home ric
es deuen a la seva vanidositat al fer-se fer un jardí que no
necessitava realment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario