RELATS 1 i 6 per Albert Salart

La ratlla i el desig

Un agrimensor emprèn un viatge en tren, l’Òmnibus, on coincideix amb un vell realment callat i amb un viatjant de comerç certament agitat. Aquest decideix explicar als dos companys de marxa el fet que el té intranquil des de ja fa una colla de dies. Ha perdut la dona i la casa a conseqüència d’un miratge. Un dia, durant un llarg viatge de retorn cap a casa seva (uns 8 kms més o menys), a cavall d’un dels seus cavalls, se li presenta una estrella reveladora que li permet complir el desig d’avançar l’arribada a la seva llar. Però se li presenta un gran dubte: acabar el camí que havia iniciat a fi de complir el seu destí o conservar la casa i la dona aconseguits repentinament amb el miratge. Ell reprèn la marxa, molt confús, però ben aviat se’n penedeix perquè és conscient que de ben segur perdrà el que més s’estima i decideix anar a ciutat convençut de trobar consell en algun amic o company. No trobant a ningú que l’orienti i li digui el que ha de fer, la topada amb el vell i el viatjant de comerç li resultarà molt més fructífera del que es pensava.

En el relat, que comença en temps real, es produeix un flaixbac quan l’agrimensor conta als seus dos companys la seva història. L’espai se situa en una zona rural i forestal, un indret molt boscós i abrupte i amb nombroses valls que emmarquen el paisatge.

Els personatges del relat són tres: l’agrimensor, el vell mut i l’agitat viatjant de comerç. El primer és el protagonista i víctima del fet trasbalsador i els altres dos són els seus aconselladors. El viatjant li dóna consell a partir de l’experiència d’un membre de la seva família i el vell, que havia restat callat tota l’estona fins al moment en què aconsella el protagonista, li dóna un gran consell a través de la seva experiència fet que ens permet considerar-lo el seu mentor.

El fet trasbalsador és precisament aquest al qual feia menció, la pèrdua que pateix l’agrimensor de la seva casa i la seva dona en un miratge, il·lusió, quimera o somni sensorial durant un llarg viatge de retorn cap a la seva llar a cavall d’un cavall.

Pel que fa al vocabulari del relat, agrimensor és la paraula que més problemes ens pot portar. Significa, de fet pertany a l’àmbit del camp, aquella persona que es dedica –que té per ofici- a mesurar els terrenys. Miratge és una altre mot que ens pot sonar però que ben bé no el sabríem pas definir sinó que només en buscaríem sinònims. Un miratge és una il·lusió òptica que consisteix a veure una superfície líquida on en realitat no hi ha res i es produïda per l’acció d’una forta calor sobre l’aire, la qual altera la refracció de la llum creant la il·lusió. És un fenomen que es pot experimentar sovint als deserts, on el desig de trobar aigua, fa que puguem veure oasis allà on no ni ha. Finalment, el camafeu és una gemma tallada al relleu, especialment en una pedra que té capes de color diferent.

La revolta del terrat

Un arquitecte hongarès idea un gran i sumptuós habitatge per encàrrec d’un propietari molt ric mexicà. El propietari, al tenir espai de sobres, decideix llogar els diversos compartiments del terrat de la casa a persones que els pugui interessar l’oferta. Però ben aviat se’n penedeix ja que, els llogaters, amb prou benestar econòmic, es poden permetre el luxe de contractar criades que estiguin al seu servei i aquestes organitzen festes i disbauxes vertaderament molestes. Veient això, el propietari decideix, mitjançant una carta, prohibir que els arrendataris tinguin criades. S’inicia, així, una nova etapa en què nous inquilins s’interessen per habitar el terrat de la casa i el protagonista, amb el seu gos d’un gran intel·lecte però delicat de salut, és precisament un d’ells. Però té lloc un fet que causa un gran terrabastall. El gos del protagonista, en una trobada de veïns, amb un dels seus moviments canins, fa caure una tetera amb una gota de te que fa que es taqui un preciós tapís de fibra vegetal que un vell amic d’una llogatera alemanya li havia regalat a aquesta perquè feia molt temps que no es veien i el qual tothom volia contemplar. El propietari se n’assabenta i ara vol prohibir que els llogaters puguin tenir gossos al seu pis. Així s’origina una veritable revolució entre els partidaris dels interessos del propietari i dels llogaters contraris als gossos i els partidaris dels llogaters més humils i favorables al tenir gossos a la llar. Els primers no disposaran d’aigua però sí de menjar i els segons no disposaran de menjar però sí d’aigua, fet que els permetrà aconseguir la victòria i la rendició dels seus enemics.

Temps del relat: 1938. Espai definit, que és Ciutat de Mèxic. El temps és actual o present, és a dir, no hi ha retrospeccions ni flaixbacs.

De personatges, en el relat n’hi ha molts però els més destacats són aquests: el propietari de la casa, l’arquitecte que la configura i els diferents llogaters, tots ells d’ètnies diverses, sobretot europeus, atrets pel disseny occidental i europeu de l’habitatge pel qual l’arquitecte havia optat. Entre ells hi ha txecs, polonesos, alemanys, russos, un italià i uns quants jueus de nacionalitat difícilment identificable i definible.

El fet trasbalsador és aquesta pugna o guerra entre dos bàndols, el del propietari i els llogaters més ben posicionats i el dels llogaters més humils i defensors del gos del protagonista.

Quant al vocabulari dues són les paraules de les quals no conec el significat: bursada i gomboldar. Una bursada és una estirada, una empenta, una acció qualsevulla, violenta i momentània. Gomboldar és sinònim de vetllar, o sigui, tenir sol·lícitament cura (d’algú) fent tot allò que ell, tot sol, no podria o no sabria fer.