miércoles, 18 de abril de 2012

La clara consciència (Mariona Trias)

Argument: 


El conte de la Clara Consciència comença amb el diàleg de dos amics, on apareixen conversant sobre les reflexions que fa un d'ells respecte a la invariabilitat del destí. Li vol fer entendre que no es pot evitar allò que el destí mana, que el que ha de passar passarà tant si com no, i que totes les accions que realitzem tenen una conseqüència en el futur. L'altre amic es queda una mica perplex de les aportacions per part del seu amic, i seguidament s'acomiaden. Al cap d'uns dies un d'ells, rep una noticia que diu que el seu amic està a l'hospital, ferit a causa d'un bombardeig. L'amic va a visitar-lo perquè el ferit li ha d'explicar una cosa molt important, segons ell, abans de morir. El ferit comença explicant-li el que li havia passat: es va aixecar al matí i va tenir una sensació estranya. Va entendre de seguida que es tractava de la mort, que el perseguia. La seva solució va ser intentar canviar el destí i enfrontar-s'hi evitant fer tot allò que mai hauria fet durant aquell dia, canviant els seus hàbits. Però la desesperació es va anar apoderant de la situació fins que es va haver de rendir i seguir amb la seva rutina. Va decidir tornar a la vida normal, i es va dirigir cap a la seva oficina, on hauria d'haver anat des de bon matí. Un cop allà, va sentir les sirenes i va començar el bombardeig. Llavors ja es troba a l'hospital. Un cop explicada la seva reflexió, relacionada amb la d'aquell dia que havien tingut els dos amics, va morir en mans de l'altre. L'amic, en sortir de l'habitació i trobar-se al metge, li va dir que si les il·lusions l'havien matat. El metge va respondre que les il·lusions no maten a ningú. 




Fets a destacar: 


-Podem veure que el metge és l'únic personatge que mig-comprèn les reflexions sobre el destí. Actua d'una manera que no és normal, dient-li al pacient que es morirà. Sembla que actuï d'una manera diferent perquè el ferit l'ha persuadit, i no vol seguir amb la rutina, vol canviar el destí. 
-Els dos amics: dues oposicions. Dues visions molt contràries. 
-El ferit, individu incomprès, que s'abocarà a la solitud, ja que quan intenta fer allò que mai hauria fet, la gent el prèn com un boig. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario